diumenge, 21 de juny de 2015

MATILDE NURI ESPONA




Biografia

Matilde Nuri va néixer a Vic i actualment viu a L'Ametlla del Vallès. Casada i amb dos fills, tot i ser Òptica fa temps que es dedica tan sols a escriure. Ella mateixa ens explica la seva relació amb la literatura:


Escriure és un privilegi que vaig descobrir a l’adolescència i practico amb més o menys dedicació, depenent de tal com van venint i em permeten les exigències de la vida de cada dia. Sóc autodidacta: això li atorga al fet d’escriure, en el meu cas, un ritme lent i un munt de plaers afegits.

He publicat contes infantils a l’editorial Besacoa, en català i en castellà.

He auto editat dos reculls de poesia a Amazon, ‘A tall d’aigua’ i ‘Cordes’, i una novel·la ‘Rojo Flamingo’, disponibles al meu bloc ‘..i escaig’.

En aquests moments tinc entre mans l’esborrany d’una novel·la i prou poemes per a projectar nous reculls de poesia.

NOVETATS

Participació en el col·lectiu Cornèlia Abril, amb el llibre de relats 'HE D'ANAR-ME'N' (octubre, 2015).



A tall d’aigua –

PROCÉS 3


          de fulles perennes
s’han vestit els braços 
alçats de l’estima
         arbre  canelobre   o dolles
        que la llum nòmada suporten
contributiu el dia
                   levita el vers
polsa un batec  nadiu i cadenciós   
la paraula tensada
flux successiu 
i  durador
    
               

estridències


terra flonja aiguabarreig
fluent en el rellotge liquat
quan la llunació fa inútil el sol
que orbita indrets remots
primes drisses tensen
  banderes de senyals
 la cambra de control esdevé 
   cambra  de derrota 
   fixesa d’un fragor obsés 
   gir  escapament   furt



doble capa de vidre

 ja esguerrada la mesura

ben conscients del cost del preu
que haurem de pagar per
 una fracció simple del litre
 
sabem que en l’estanquitat del vial
si algun contingut s’hi genera
no és sinó el buit


L’ESCAROLA


     cau l’aigua regalada
  a raig cau per esclarir els rínxols
d’una menja tendra  que no pesa a l’estomac
                àpat frugal, ciutat de l’avenir
                       no passarem aquí gana
                            vivim al dia, el dia que
               precedeix a la nit
                                  el dia normal
          nostrat



Cordes –

flor sense tija

els ulls inventen el temps i la delicadesa
quan la mirada es detura en els detalls d’una poncella
si s’entreté en el silenci d’una gota gebrada
vora la insinuació de les nervadures
en el roig intens de la corol·la
                                       -avui les meves lletres són roges-

plecs i replecs d’infinits pètals
de la futura flor
                 -previsible flor-
pàgines i més pàgines
d’un llibre encara per llegir
                                -imprevisible llibre-

conjunt de paraules possibles en el conjunt
de combinacions impossibles

flor sense tija


DE FORMA NATURAL


en el vell fris del món
com el suïcida que no davalla
la pedra benigna
el gest estatuari de la gàrgola
font de regrés al còdol
ja mosaic de caricatures
on un cantal viu
on un cantal rom
arpa en estries l’aire
i no minva de forma natural
a causa de la erosió



petja  d’aucell


confio en les paraules
de petja d’aucell
cansades d’espanyar
s’endormisquen en un carrer sense sortida
i paguen peatge en concepte de
           independència


confio en les paraules
puc dir el què penso
puc callar el que sé no gaire és



cordes


cordes mínimes vibren en onze dimensions i sostenen
el funàmbul que  som tu i jo avançant al límit del coratge
cordes vegetals de cànem entrellaçat, lianes que s’enfilen
buscant  llum o que davallen per ser arrel i alimentar-se
cordes de reu a la presó, sogues que degollen l’alegria
per culpa de l’odi  o de quimeres inversemblants
cordes salvavides en naufragis a alta mar, en una bassa,
en una galleda, en una llàgrima, on sigui, cada dia, a la politja,
al cabestrant, en el teorema o també en la circumferència
allà on la corda més llarga és el diàmetre  
                           -mesures, coordenades, paràmetres, estadístiques-
cordes del destí vibren en la dimensió que m’apropa
a les teves paraules: Sí, quan estàs pensant si,
No, quan estàs pensant no, sovint un t’estimo
 i per un instant la vida és
cordes de violí, guitarra o tambor
cordes elàstiques de la paciència
cordes de l’energia que lliguen les belles teories
i ens revelen el vell nou elegant univers d’onze dimensions


4 comentaris:

fanal blau ha dit...

Que be trobar les cordes i els "tolls" d'aigua de la Matilde Nuri a casa teva!
De fulles perennes en tenim l'amistat.
Gràcies Júlia, gràcies Mati.

M. Antònia ha dit...

Estic contenta de que estiguis a aquest lloc, crec que t'ho mereixes Matilde, et felicito. També felicito a la Júlia per tota la seva feina, ja que dia a dia va construint un món molt gran.

Júlia ha dit...

Gràcies, M. Antònia,una abraçada!!!

matilde nuri i espona ha dit...

Gracies també de part meva, per la poesia
i per l'amistat
.