dijous, 13 de febrer de 2014

MONTSERRAT RODÉS


MontserratRodés


(Les dades d'aquesta entrada han estat manllevades de la WEB sobre l'autora que es pot trobar a l'AELC)

Montserrat Rodés va néixer a Barcelona l'any 1951. Ha estat durant anys redactora editorial i també professora de tècniques editorials. Ha publicat diversos llibres de poemes i ha col·laborat en diferents antologies de poesia catalana contemporània. Molts dels seus poemes s'han traduït a diferents llengües.


Obra poètica:

La set de l'aigua [pròleg de Joan Tarrida]. Barcelona: Edicions 62, 1991.
Riu d'arena. València: Edicions Alfons el Magnànim, 1992.
El temps fumeja [pròleg de Vicenç Llorca]. Argentona: L'Aixernador, 1993.
Escrits en blanc Barcelona: Edicions 62, 1995.
Interlínia. Barcelona: Proa, 1999.
Deleàtur [pròleg de D. Sam Abrams]. Barcelona: Proa, 2002.
Immunitats [epíleg de Carles Camps Mundó]. Girona: CCG Edicions, 2005.
Alarma. Barcelona: Edicions 62, 2008.
D'incertes certeses. Barcelona: Labreu, 2013.


 Breu antologia

"Aire de vidre"


6

Els filferros de la nit
travessen les flors de vidre.
És l'hivern que punxa l'aire
i ens fibla la pell humida
i grisa. —Moren estàtues.

7

Orb el mar resseguirà
la sorra que els teus peus
escupen enllà dels astres.
—Perdo els cabells a l'encalç
de les ones: rínxols d'aire.

9

No recordo la frontera,
ni el temps que interroga
l'oblit. Espais buits, els límits.
El meu mirall: un parèntesi.
—No tinc paraules, ni crits.

(De La set de l'aigua, 1991)




"Silenci"


IV

Amb llum de vidre
es reflectia clara
aquella imatge:
només un fil de vida.
Pols de records —pensava.


XIII

Recordes astres
—d'infinit, astorada—;
el ball de fades
des del terrat sotjaves.
—Nines de plom s'alçaven.


XXI

Pàl·lida, calles;
escoltes com la bruixa
puja l'escala
i, amb la clau rovellada,
burxa el forat dels segles.

(De Riu d'arena, 1992)



* * *



"Adàgio per a dues veus"


Ara, tot és desordre.
La nit, els arbres...
Bec glops d'un nou atzur.
Confonc la imatge.



No tinc flors a la pell,
ni el rostre d'aigua.
Sóc un flascó d'hivern
al port d’una ombra.



És hora de fugir
d'aquest fred pàl·lid.
M'estremeix el no-res
de les paraules.

(D'El temps fumeja, 1993)



* * *



Oblida viatger, si vas o véns
per camins inexistents. No hi fa res
que l'espera sigui un hoste, si vetlla
el nàufrag, en la insistent melangia.



Allò que no és,
és més que res
(aquests ulls de terra),
que sé que saps.



Des del sud dels teus dies,
ara et veig i no et veig
—desertor de deserts.
(Sentir com es conformen
destins inexplicables.)

(D'Escrits en blanc, 1995)

Montserrat Rodés és una autora molt present a la xarxa, on podeu trobar entrevistes a l'entorn de les seves publicacions, poemes inèdits, poemes recitats per ella mateixa i d'altres dades.

NÚVOL

REVISTA DE BARCELONA