dissabte, 3 d’agost de 2013

MONTSERRAT COSTAS, POESIA DEL NOSTRE TEMPS I PER AL NOSTRE TEMPS

Montserrat Costas (Capellades, Anoia, 1976) ha publicat enguany el seu darrer llibre La murga (2013). Amb anterioritat havia publicat L'amplitud dels angles (2003), Híbrid (1999), escrit conjuntament amb Jordi Condal i Poesia egocèntrica. 


Montserrat Costas és llicenciada en Periodisme i treballa d'editora. Part de la seva obra ha estat traduïda al castellà, al japonès i al noruec. Ha fet recitals arreu dels Països Catalans i Noruega. Escriu amb regularitat crítica de poesia a les revistes Caràcters i Quaderns.



Ha format part de Ramat de pedres, grup organitzador de la biennal de poesia Còdols de Cerdanyola del Vallès. La seva obra rep influències de poetes contemporanis com Joan Vinyoli i Màrius Sampere.



La murga és el primer llibre de poemes publicat de forma simultània en català i japonès. Compta amb un pròleg del gran poeta Màrius Sampere i amb la traducció al japonès de Ko Tazawa (Creu de Sant Jordi, 2003). Es tracta d'un llibre heterogeni on hi podem trobar crítica social, intel·ligència, ironia i, per damunt de tot, la poesia tan personal de l'autora, lligada al nostre present i a l'espai on s'ha gestat, la Barcelona dels anys dos mil.



L'ha publicat Lapislàtzuli, una d'aquestes petites editorials que estan fent amb gran esforç una tasca immensa, molt difícil en els temps que corren. Els seus llibres són petites joies literàries, editades amb cura i amb un gust excel·lent.




ALGUNS POEMES DE 'LA MURGA'

Boixets

I no teníem temps mai d'acabar
les vànues impossibles.

S'esmuny el fil si el vols nuar.
Et nua quan l'ignores.

Job en desgràcia

Si el pes dels anys et fa encorbar
encrossa'l amb paciència.
Que és de justos repartir,
d'honestos abdicar,
de savis badallar.

Estrany privilegi,  bipedisme,
caducs com som.

Hem fet tard

A la sorra calenta,
o a l'asfalt, o al sembrat,
el vent s'ha endut sempre les últimes roderes.

Habitació 305

Per què els miralls de casa
m'havien amagat
aquesta clapa atroç de cabells blancs
com una escopinada?

Llagues per burxar.
Gats per acariciar.
Pecats per expiar.
Finestres per tancar.

Tot era a punt,
esperant-me que arribés.

Però si arribo tard
els pecats es refreden.

No hi ha microones moral.
Ni bidó d'escombraries.

Avui mateix he de fer net.

4 comentaris:

Glo.Bos.blog ha dit...

Una poetessa molt interessant.
Júlia, no veig l'índex. L'has suprimit?

Júlia ha dit...

Glòria, no em funcionaven alguns enllaços i el vaig suprimir per refer-lo i encara no he tingut temps, a veure si m'hi poso.

albacirera ha dit...

Us convido a visitar el meu bloc. M'agrada escriure poesia. Aquí en podeu veure un exemple. Gràcies. http://bit.ly/1hcEvSu

Júlia ha dit...

Alba, com hauràs vist al blog vaig penjant aportacions de dones poetes, si em vols enviar la teva ho pots fer a l'email del blog, en general hi poso una fotografia, un breu currículum i alguns poemes, espero les teves notícies (jcostacod@gmail.com)