MARIA BONAFONT

Maria Bonafont Giménez, va néixer a Barcelona. Va treballar de bibliotecària a la Universitat de Barcelona. La poesia ha estat i és per a ella una important i estimada companya en la seva vida. És membre del Seminari d'Investigació Poètica i Filosofia de Barcelona i Mestre en Gai Saber. Té publicats els llibres : "60 x 60, vida i poesia", 2004, "Tretze veus experimentals", 2006 (amb altres poetes), "De bat a bat, la vida", 2010 i ha participat en la publicació "Poesia a la frontera", 2011 (antologia de poetes de Catalunya i del País Valencià). L'any 2012 li van otorgar el títol de "Madona de Justícia" del Capítol Nobiliari dels Homes de Paratge del Principat de Catalunya, institució que vetlla per la cultura i per les lletres catalanes. El seu darrer premi ha estat l"Enric Gall", d'Òmnium Cultural.

ALGUNS POEMES:

    AL LICEU

Sóc al Liceu...

M’embolcallen records i fantasies,

alens d’avantpassats,

burgesia que dorm

entre el vellut vermell

de les butaques.

Escolto el seu respir,

el brogit de les sedes dels vestits;

m’enlluerna la llum de tantes joies...

L’orquestra enceta

notes vibrants:

Guillem Tell, segon acte.

Xiscles, planys, llàgrimes...

I aquella bomba!

Sóc al Liceu...

Un calfred, m’estremeix!

     

 

  FESTA SORPRESA

Mentre albirava el capvespre

d’aquest dia de tardor,

quan ja les capes de bronze

cobrien la llum incerta,

he projectat el teu rostre,

des del llenç del pensament,

fins els blaus i els ametistes

d’un trosset de cel serè.

I amb el meu llapis senzill

del color de l’enyorança,

he anat perfilant la imatge:

la teva cara, els teus ulls,

els pòmuls, el nas, la boca...

Tot de sobte un tall de lluna

que jugava per l’espai

s’ha enfilat sobre els teus llavis

i els ha vestit de rialla.

La nit s’ha guarnit de festa!

                                     

PELS CARRERS DE GRÀCIA

He sortit al carrer de bon matí...

Tot just el sol vestia les teulades

amb un vel esquinçat de groc setí,

temorenc sota el vent i les gelades.

Som al cor de l’hivern, som al gener,

però avui sento olor de primavera.

Té, Gràcia, un embruix tan enciser

que ens mostra el fred amb cara riallera!

I camino carrers i carrerons

fins arribar al bell mig de la gran plaça,

on hi ha una font que raja mil petons

i un rellotge vivent que el temps abraça

omplint-lo amb campanades de cançons

i una festa de llum en cada passa!