El recent assassinat de Salvador Iborra m'ha fet recordar una poeta molt jove i brillant, que també va morir de forma violenta, juntament amb una amiga amb la qual viatjava cap a l'Alguer, en un bosc del sud de França. L'assassinat va tenir un fort ressò i va ser molt lamentable comprovar la manca de coordinació policial que existia. A la família, que n'havia denunciat la desaparició, se'ls deia que probablement s'haurien afiliat a alguna secta. Uns amics van fer el recorregut que possiblement havien fet les dues noies i van assabentar-se del descobriment dels cadàvers, que així van poder ser identificats. No tinc notícies, fins ara, que es trobés el veritable culpable dels fets i en aquella zona hi havia hagut d'altres crims semblants.
Anna Dodas va estudiar Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona, estudis que va culminar amb una tesina sobre l'obra Mites de Jordi Sarsanedas. Paral·lelament va anar al Conservatori Superior de Música de Barcelona on continua els estudis de guitarra que havia començat a l'Escola de Música de Vic. Aviat realitza concerts com a solista a diversos pobles i ciutats de Catalunya i eventualment també acompanyava el grup de Camerata de Cançó Tradicional.
A més d'altres treballs assagístics va crear obres breus de prosa, però sobretot va destacar per la seva poesia.
Des de molt jove participava en concursos literaris i va obtenir diferents premis locals fins l'any 1986 en què va guanyar el premi Amadeu Oller amb el poemari Paisatge amb hivern. L'obra pòstuma, El volcà (1991), recull la totalitat de la seva poesia plena de musicalitat i d'imatges amb gran força imaginativa.
El 1984 va formar part del jurat dels premis literaris Antoni Pous de Vic i va redactar els dos fascicles sobre la narrativa modernista de la Història de la literatura catalana editada per Orbis i Edicions 62. També col·laborava com a correctora en aquesta darrera editorial.
Les seves narracions curtes participen del lirisme i el surrealisme presents als seus poemes. Va compaginar la creació literària amb l'activitat de concertista i professora de guitarra.
El mes d'agost de 1986, amb una amiga, Gemma Argemí, realitzaven un viatge de vacances cap a l'Alguer (Sardenya) i van ser assassinades prop de Montpeller. Tenia 23 anys i la seva amiga, 26.
9
Vingueren cavalls
amb ulls de maragda.
Un anell verd viu
sorprengué la nit.
La mort
fornida de sella
i agafat a la crina
l'amor
no caiguis
la cua suau
com fils de seda.
El bosc nocturn
oculta el trepig
angoixant
el clac clac
les petjades
i els renills
salvatges.
(Del llibre Paisatge amb hivern. Barcelona: Edicions del Mall,1986, p.25)
***
I
sóc com el tro
gemegós que braola en la vall
foll de terror
jo sóc la vall
com el rampí
cec entre pedres
que ensopega amb el terròs
sóc la foradada
vertiginosa que escup
aigua en un salt magnífic
jo sóc el salt
no sóc res més:
una carolina molla
que aguanta la pluja
tristament
(Del llibre El volcà. Barcelona: Edicions 62, 1991, p.37)
***
aquesta és la nit que les llunes es giren
i mostren terrorífics xucladors
boques badades sense llavis
aquesta és la nit dels rius sagnants
de llargues ombres, de focs apagats
és la nit de carbons, d'espills
sense imatge
una nit sola, espessa
que lentament es podreix
(Del llibre El volcà. Barcelona: Edicions 62, 1991, p.48)
***
(15)
l'entrada de casa és
un prodigi de focs de sant joan
les flames esvalotades brases
amargants
i els papallons de la nit
morent translúcids en el fum
els meus cabells elèctrics
el meu cos crepitant
com un arbre
negres homes atien la fúria
i jo que no puc passar
la son -el llit tan lluny-
que em fa caure a la calenta
abraçada
(De "Poemes esparsos i esbossos" dins El volcà. Barcelona: Edicions 62, 1991, p.81)
Al poble de Folgueroles es va crear un premi de poesia que porta el seu nom.
Dades biogràfiques i poemes: Viquipèdia i web escriptors.com
6 comentaris:
La mort de l'Anna Dodas va ser molt impactant. A mi em va deixar una pena profunda, que mai no ha minvat. Ens vam conèixer al cinema Vigatà, a Vic, en l'acte d'entrega dels premis d'un concurs literari, que ella va guanyar. Recordo sempre el seu somriure alegre d'aquella vetllada.
Fractal, jo crec que va colpir molt tota una generació, més encara per les dramàtiques circumstàncies en què es va esdevenir.
Coneixia el cas de la Dodas i el seu tràgic final. Una poetessa que apuntava molt bones maneres... Una pena.
Sí, una gran tragèdia, veí, encara més per les circumstàncies.
He llegit alguns poemes de "El volcà" i els trobo de molta qualitat. I al 86 va guanyar el Amadeu Oller, aquí, a Sants.
Realment va ser una gran pèrdua, una persona tan jove i morir d'aquesta manera...
Sí, Glo.bos, va ser una veritable tragèdia i una gran pèrdua.
Publica un comentari a l'entrada