Maria Carme Arnau i Orts (Alfara del Patriarca, 1958) és llicenciada en Psicologia i Filosofia i Ciències de l'Educació per la Universitat de València. Diplomada en Professorat d'Educació Bàsica. Ha treballat en diversos seminaris d'investigació educativa. Actualment, treballa de psicopedagoga en un institut d'educació secundària públic i és professora associada a la Facultat de Psicologia de la Universitat de València. Com a poeta compta amb una obra sòlida i important al seu darrere. Ha estat inclosa en les antologies: Elogi de la constància, Homenatge a Maria Mercè Marçal, Poemes d'un segle, Versos per a Marc,Homenatge a la paraula, Testimoni cívic de Santiago Bru i Vidal, Solcs de paraules, 20 anys de poesia a la Universitat, De formes i de poesia, Vosaltres les paraules. Col·labora en diverses revistes literàries i pertany al cercle poètic "Argila de l'Aire". L'any 2010 va publicar Itinerari de tendresa.
(dades biogràfiques procedents de viquipèdia)
(dades biogràfiques procedents de viquipèdia)
NUA
Les pupil·les em bateguen
amb el sol als ulls.
Sóc l’emoció de miratges
entre un cel de peixos i un cel d’aire.
Em veig minúscula
com una partícula de llum
centellejant en la sorra.
El vent m’arrossega els sentiments.
L’alliberament de les llàgrimes,
que em corren per la sang
endins, ben endins…
Seca i muda, reclame l’aigua.
Em trobe cicatrius de núvols,
un camí abrupte d’encimbellades urpes.
Les pupil·les em bateguen
i em fa temor el sol.
Sóc un record esvalotat,
em veig perduda
entre multitud d’ulls.
L’estima és el desig, l’esperança…
Llum que prové de la llum
en el navegar dels braços.
[Maria Carme Arnau, Itinerari de tendresa, Bromera, 2010]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada