Glòria Fandos és molt més que poeta i escriptora, és una mena d'entusiasta activista cultural de les Terres de l'Ebre. Aprofito que avui és el seu aniversari per penjar la biografia i els poemes que m'ha enviat. Aquí podeu trobar el seu blog personal, amb informacions culturals de tota mena sobre el seu espai vital i poètic.
Naix a Samper de Calanda (Terol) i des de 1973 viu a Tortosa. Col·labora a la premsa local i comarcal i al Canal T.E. És presidenta del Grup “Poetes de l’Ebre” amb el suport de l’Ajuntament d’Amposta. L’any 1999 realitza el Pregó de Festes del seu poble i té una inscripció a la casa on va nàixer. Crea “Poesia Per la Pau” a Ràdio Ràpita..
El 2009 realitza el pregó de la Festa Major del barri de Sant Llàtzer (Tortosa)
Ha publicat Tortosa, enyorança i amor (1999), Luz y sombras (2000), Sentiments sobre les Terres de l’Ebre i la seva gent (2002), poesia. Lo Nostre Teixidor, cantador de la jota improvisada de les Terres de l’Ebre (biografia, 2005), Al Vent de l’Ebre (poesia) Empremta de dona (relats), 2006, Puerta al horizonte (novel·la, 2007), Llum de Tardor i Hojas Dormidas (poesia) 2008 i La Sirena de l’Ebre (Relats, 2010)
Ha guanyat diversos premis i guardons com ara el d’Article d’opinió de Frater, (Madrid, 1999), el de Joan Cid i Mulet de narrativa Jesús, Tortosa (2001), Internacional de poesia “Fèile Filiochta” Dublin, Irlanda, (2001) el narrativa Sant Jordi d’Ulldecona, Tarragona (2002), els de poesia Grup Luz de Luna, Barcelona (2003 i 2004), el de poesia, Menció d’Honor, Ca l’Avi, les Planes, Barcelona (2004). Premis de poesia del Grup de Dones del Vendrell, Tarragona (2005, 2007, 2008 i 2009). Finalista del Premi de Poesia Frater, Madrid (2007). Primer premi del XXI Certamen de Poesía Antonia Guerrero de “La Asociación de Mujeres "Peñas Blancas", Estepona (Málaga, 2011).
Participació en antologies. Relats: Estius a l’Ebre (2007), El riu que parla (2008), Ebre Blook. Relats d'aigua dolça (2009), Arbreda Ebrenca (2010) i Un riu de crims (2011). Poesia: Antologia Poetes de l’Ebre (1999-2010), Quaderns de Poesia, Nostre Club Ca l’Avi (1999-2011), Lletres de casa. Antologia de poetes ebrencs al Serret Blog (2009), Poems & Blogs. Poetes a la xarxa. (2010), Totes les sortides dignes (2010), I i II Mostra Oberta de Poesia d'Alcanar (2010 i 2011).
Poemes publicats a l’espai e-poemas de La Vanguardia (2003-2005).
Tomàs Simon Plazas d’Amposta posa música a tres dels seus poemes. És del Club dels Poetes desconeguts dels Matins de TV3.
POEMES
Primaveres
PRIMAVERA NOVA
Primavera regalada,
primavera nova,
poesies viatgeres
de paraules dolces,
vida renovada,
deixant enrere
un camí d’oblit.
Unes mans que cosien,
creaven belleses
que teixien de festa
amb agulla i fil,
vestint un cos de dona
amb ulls d’il·lusió,
primaveres estrenades,
primaveres belles,
colors verds intensos,
de les praderies
estampades de flors,
tu hi seràs
sempre dansant,
en el ball del farolet,
en un temps passat.
entre les llumetes
del record.
UNA PRIMAVERA MÉS
Una nova primavera,
desitjada, com tantes coses,
que passen per les mans, pels llavis,
com besades fugisseres,
tantes ja d’acumulades,
no les puc subjectar i se’n van.
Experiències, fragàncies,
llunes plenes, a les nits fosques,
lliris morats a les maleses,
un cor delerós i solitari,
el vent càlid m’acaricia,
escalfat de sol, dies passen,
no es cansen d’esperar.
Han fugit els dies pàl·lids,
de tristors ennuvolades d’hivern.
Tornen les acolorides flors,
la verdor de les pinedes,
gronxades, en saben d’escoltar
la xerradissa de les aus,
els camps, les branques velles
de fulles grisoses de les oliveres,
els camins, no es cansen d’esperar
les noves primaveres.
Els geranis floreixen,
és llarga l’espera,
cada dia que passa
em costa més esperar.
Primavera, novament
has tornat, per a abraçar-me,
amarar-me de vida,
per dir-me una vagada més
que la vida és primavera
teixida de poesia.
PRIMAVERA DE PLUJA
Continua la pluja,
pluja primaveral,
inspiració del poeta,
atrapat per la melangia,
que porta un dia fosc,
amenaces de tempesta
que intueix en el seu cor.
El sol enlluernador ha fugit,
ha tancat les finestres i la porta
de l’habitació del cel,
ha aclucat els ulls al seu llit
i s’ha quedat adormit,
amb el so reparador
del remoreig de pluja
d’una primavera somiada,
de silenci, de quietud,
d’aigua de pluja,
sentiments impregnats
d’amor i pau,
riallers a flor de pell.
Primavera que estima,
com un miracle de renàixer,
amb noves paraules
i nous poemes...
COR MULLAT
Tinc el cor amarat d’aigua de pluja,
llàgrimes acumulades i guardades als ulls del cel,
no han pogut resistir el seu dolor, el seu sofrir,
al veure que a la Terra era un foc de fang quadriculat,
i veia tan important la nostra existència,
que sembla tan insignificant, i tan valuosa a la vegada,
paradoxa infinita, tinc el cor mullat i la ment aigualida.
M’acaricio el cap, intentant aclarir el pensament,
acabo despentinada, com si m’hagués atacat
un remolí de vent enfadat. Ningú està content.
Els núvols del cel no han pogut controlar
el seu plor desesperat,
misteris de la vida que no entenc.
Com eixugaré el meu cor mullat?
Li preguntaré a l’Univers.
Tortosa ( Tarragona)
2 comentaris:
Uns bells poemes dedicats a la primavera. Júlia, trobo que, amb aquest bloc, fas una tasca molt digna i encoratjadora.
Gràcies!!!
Queta
Júlia, gràcies, per les teves paraules, per formar part del teu blog Tèrvol Atzur, que afortunada que em sento, gràcies mil...una abraçada
Glòria Fandos
Publica un comentari a l'entrada