Maria Oleart va néixer a Barcelona l'any 1929. Va viure de petita al Masnou. Després de la guerra civil la família va tornar a Barcelona. L'any 1956, Maria Oleart es va casar amb l'escultor Tomàs Bel, de qui se separaria anys després. Van tenir dos fills, Tomàs i Joana. Joana Bel és també una escriptora reconeguda.
L'obra de Maria Oleart és heterogènia i àmplia. Va publicar llibres de poesia, però també alguns de prosa —entre els quals dos de narrativa infantil— i textos diversos, entrevistes, narracions, articles, sobretot a la revista Alella. A més a més de l'obra publicada, s'han conservat nombrosos poemes i contes que encara resten inèdits.
El caràcter apassionat de l'autora la va abocar a l'acció cultural en diferents àmbits. Va participar a la revista Alella com a membre del consell de redacció; va ser cofundadora i després presidenta de l'IPECC (Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana)i i va ser cofundadora de l'associació Josep Narcís Roca i Ferreres, així com membre de l'AELC i del PEN Club Internacional. L'any 1981 es va incorporar a la Junta de l'Associació.
Un dels elements principals que trobem en els seus escrits és la relació amb la natura.La reflexió i la consciència sobre l'ésser femení és una altra de les temàtiques habituals en la seva obra.
Els seus escrits són sempre converses, ja sigui amb els morts, com el pare a Enllà o amb Anaïs Nin a Versos a Anaïs, amb les amigues i els amics, com ho indiquen clarament els títols dels seus llibres, amb referència a Joan Maragall, Anaïs Nin, Virginia Woolf o Caterina Albert, o amb la natura.
Maria Oleart va morir a Alella el 6 de febrer de 1996. Aquesta ciutat ha donat el seu nom a un premi molt prestigiós de poesia.
Ha florit una dàlia
de color lila
de cara a la paret.
Haig de girar-la
si vull veure-la.
No crec que les flors tinguin
capricis estranys.
Ella deu saber
que per molt de cara que es posi
tu no la miraràs.
(Del llibre Enllà. Barcelona: Maria Oleart, 1974)
Quan vas deixar de parlar
vàrem dir:
La gent enraona massa!
Ara jo parlo per tu i per mi.
Quantes paraules sobren!
(Del llibre Enllà. Barcelona: Maria Oleart, 1974)
Mantinc
un sord diàleg
amb el silenci
com perfum
de mimosa
tofuda.
La meva raó
no coneix
resposta,
però cada cor
té deu formes
de bategar
i no hi ha
cap veritat
que no tingui
set cares.
(Del llibre M'empasso pols quan beso la terra. Palma de Mallorca: Moll, 1983)
Per empassar-me,
lleugera,
mots dissonants,
no hi ha com jo.
El mal d'estómac
em pot venir
d'un clar de lluna
massa vehement.
Per fer l'amor,
sempre a ple sol,
sense coixí i
amb verda rel,
no hi ha com jo:
Dues esquenes
s'aguanten bé,
una als rajols...
Si l'hora lenta
marxa inclinada
d'un massa pes
d'enyorament,
la ruixo amb aigua.
Passa ben fresca
-no hi ha com jo-
i ben lenta igual.
(Del llibre M'empasso pols quan beso la terra. Palma de Mallorca: Moll, 1983)
6 comentaris:
Gràcies Júlia per fer-me descobrir una altra veu que és alhora moltes veus.
Salutacions.
De res, Glòria, és un plaer!!!
Hola,
sols volia dir-te que
m'agrada molt el blog, i la tasca que fas.
em descobreixes sovint poetes extraordinàries com esta maria oleart.
gràcies,
maria.
Gràcies, Maria, la veritat és que vaig començar per casualitat i m'estic sorprenent del nombre i qualitat d'aquestes escriptores, em sembla que aquest blog no s'acabarà mai.
Encara és més sorprenent en casos com aquest, en els quals les persones tenien una vida social i literària important i, malgrat això, són encara poc conegudes.
Gràcies no solament per incloure aquesta autora sinó també per aportar-ne tantes dades i, sobretot, la referència bibliogràfica de les obres! Es una autora força desconeguda però la seva obra segueix sent fresca i punyent! No ha perdut gens de vigènc8a ni de quan va ser escrita, ni del moment que tu la vas posar al teu blog. Bravo!!!
Gràcies pel comentari, em sap greu actualment no poder tenir aquest blog tan actualitzat i complet com desitjaria
Publica un comentari a l'entrada