Avui, dia de Sant Ponç, l'escriptora Olga Xirinacs fa 81 anys. Si voleu sumar-vos a l'homenatge que hem endegat des d'algun blog podeu publicar poemes, textos o referències diverses a la seva obra en els vostres espais. També ho podeu fer a instagran i twitter amb el hashtag
#OlgaXirinacs81aniversari
Per motius diversos, Olga Xirinacs era coneguda més aviat com a prosista, però la seva obra és diversa i d'un gruix important. En els darrers anys s'està redescobrint la seva poesia, excel·lent. Tot i que des d'aquest blog n'hem parlat més d'una vegada, avui hi tornem.
De lluny estant, en terra forastera,
penso els vespres de casa vora teu
i el sentit de les portes obertes.
Les ombres, a ciutat, són riques
del color del teu cos, que ara enyoro.
Tu i jo hem nascut alà per la paraula:
algú va dir ¡Que sigui!, i vam ser,
cada pedra cenyint la corona d'un regne,
cada respir, cada batec, alhora,
l'únic pas d'una dona dins teu,
tu i jo encarades, avingudes
fins al capvespre inexorable.
El teu front es repenja als meus llavis
mentre escric, mentre et penso,
tu esperant -a la tarda profunda
quan les veus reverdeixen amb l'heura i t'abracen-
el meu retorn, sense tancar la porta.
Olga Xirinacs, La muralla, Columna, 1992
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada