Qui aquests dies s'arribi al MNAC a veure l'exposició sobre la pintora Lluïsa Vidal trobarà, entre els quadres i dibuixos exposats, el rostre d'Agnès Armengol i Altayó, també coneguda com a Agnès Armengol de Badia, ja que durant molt de temps va ser habitual mencionar d'aquesta manera el cognom del marit. Agnès Armengol va néixer a Sabadell, l'any 1852, i va morir a la mateixa ciutat el 1934. Va ser escriptora, pianista i això que avui en diem promotora cultural.
Pertanyia a una família de fabricants tèxtils, va estudiar a les Escolàpies de Sabadell, a Barcelona i Castres (França). Des de petita va començar a escriure poesies. Va publicar ben aviat poemes en diferents revistes, així com escrits en defensa de la cultura catalana. És l'autora d'un Cant a la senyera que no cal confondre amb el de Joan Maragall. És l'himne de l'Orfeó de Sabadell. Va contribuir a recuperar tradicions, com ara la Dansa de Castellterçol.
Era bona pianista i va compondre algunes peces. També va dedicar part de la seva vida a les obres benèfiques. Va morir amb vuitanta-dos anys i el seu enterrament va constituir, a la seva ciutat, una important manifestació de dol popular.
Un carrer i una escola de Sabadell porten el seu nom. Tot i que per la xarxa es poden trobar referències sobre ella resulta molt més difícil accedir als seus poemes, aquest és, malauradament, un fet habitual al nostre país. Les seves publicacions s'han de repescar en biblioteques molt especialitzades o en llibreries de segona mà, amb fons importants. He trobat un llibre escanejat, Els dies clars, i gràcies a aquesta troballa penjo el primer poema del volum.
Agnès Armengol forma part de tot un grup de dones de la seva època, benestats i il·lustrades, que van incidir en la cultura i en la societat a la mida de les seves possibilitats, van tenir un gran interès en la promoció de la dona, es van relacionar entre elles i les quals, com a grup i en profunditat, encara no han estat estudiades a fons. Pot ser que la seva poesia ens sembli avui ingènua o excessivament tradicional, però una lectura a fons potser ens depararia algunes sorpreses.
Publicacions:
1912. Redempció. Il·lustració Catalana. Col·lecció Feminals.
1925. Sabadellenques i altres poesies. Sabadell: Biblioteca Sabadellenca, 3.
1925. Redempció. Sabadell: Biblioteca Sabadellenca, 4.
1926. Els dies clars. Sabadell: Biblioteca Sabadellenca, 7.
1926. Rosari antic. Tradicions i records. Sabadell: Biblioteca Sabadellenca, 10.
Poemes presentants als Jocs Florals de Barcelona[6]
1893. Montanyana. 2n accèssit a la Flor Natural.[7]
1919. Al Montserrat.
1919. Na Marió.
1926. San Josep.
1927. La bona masovera.
1927. La nit i la diada de San Joan.
8 comentaris:
no en sabia res d'ella, ho confesso, llevat que hi ha un carrer a Sabadell amb aquest nom i cognom.
Francesc, doncs ara ja ho saps, és curiós també això de les escoles, sovint pocs mestres i alumnes saben de què va el nom que porta el centre, al menys de forma aprofundida, ho dic per experiència, jo treballava al 'Bernat Desclot' i tot i que en alguna ocasió havia fet activitats a la biblioteca sobre el personatge i la seva Crònica tot plegat va ser 'flor d'un dia'. No he trobat a internet ni tan sols la lletra de l'Himne de l'Orfeo de Sabadell que va fer ella.
un profe que vaig tenir a la Normal sempre es queixava de 'esos nombres que solo suenan a calle...'
Una troballa aquest llibre. Està molt bé que donis a conèixer aquesta poeta, pionera en la defensa de la cultura catalana, s'ho mereix.
Gràcies, Glòria!
Quina pena!
Jo, donat que soc un dels pocs descendents de Agnés Arnengol Tinc l'obre completa i d'altres documents.
En cas d'interessar prego es posi en contacte amb mi
Josep Gambús Forrellad
661 954 155 Sabadell
Moltes gràcies, Josep, ho tindré en compte, tot i que ara, per manca de temps, tinc aquest blog una mica aturat.
Publica un comentari a l'entrada