Hermínia Mas

Hermínia Mas i Marssenyach va néixer a Casserres (Berguedà) el 1960. 

Ha viscut uns quants anys a Barcelona i actualment viu a la Garriga. És llicenciada en filologia catalana i especialista en autoaprenentatge i ensenyament del català com a llengua estrangera. Treballa com a professora en una Escola Oficial d’Idiomes.  Va començar escrivint poesia, però actualment la seva activitat literària s’ha diversificat i també escriu narrativa. Els darrers anys s’ha centrat especialment en el camp de la literatura infantil.

En poesia ha guanyat els premis Miquel de Palol (1995), Caterina Albert (1993) i Tardor (2004) i ha estat finalista dels Amadeu Oller, Vicent Andrés Estellés i Carles Riba. Els seus poemes han estat seleccionats a diferents antologies i revistes. Ha participat en alguns recitals i encontres poètics.

Alguns dels seus poemes han estat traduïts al portuguès per Isabel Soler i Ana Hatherly, a l'anglès per Ann Force, i al rus per Maixa Oganissian. 

En narrativa ha guanyat el Premi Folch i Torres (1999) per la novel·la Ulldevellut, escrita amb Josep-Francesc Delgado, i el Premi Ciutat d'Olot de narrativa infantil. Ha quedat finalista del Vaixell de Vapor amb Idriss, la noia del fil de seda, i del premi Edebé de literatura infantil amb E-mail de Buenos Aires. 

Publicacions:

Investigació i divulgació
  De la paraula al text. Barcelona: Fausí, 1992
 Narrativa
  L'arpa de les mil cordes. Barcelona: Pirene, 1993 [infantil]
  La bruixa que no sabia riure. Barcelona: Edebé, 1997 [infantil]
  El secret de la persiana. Barcelona: Baula, 1997
  La girafa del coll curt. Barcelona: Baula, 2000

 Novel·la
  Idriss, la noia del fil de seda. Barcelona: Cruïlla, 1991 [juvenil]
  Ulldevellut (amb Josep-Francesc Delgado Mercader). Barcelona: La Galera, 2000

 Poesia
  Amb ungles lleus li esquinça.... València: Eliseu Climent / 3i4, 1988
  El vent de les andanes. Barcelona: Institut Català de la Dona, 1994
  La pell del pensament. Alacant: Aguaclara, 2004

Premis
Premi Caterina Albert (1993): El vent de les andanes. 
Premi Ciutat d'Olot de narrativa infantil (1993): L'arpa de les mil cordes. 
Premi Miquel de Palol (1995): La cala del desig. 
Premi Folch i Torres (1999): Ulldevellut. 
Premi Tardor de Poesia convocat pels Amics de la Natura de Catelló(2004): La pell del pensament. 

Antologia

COM TARDES AL CORN D'OR

Els somnis no acomplerts se t'apareixen
com tardes al Corn d'Or: humits i densos.
Puges al mirador i veus els vaixells
que ja no has agafat, vogant pel mar.
Et prens un te de poma, i d'allà estant
sents el temps com un quadre impressionista.
Voldries ser un punt lleu en el paisatge
i no l'ull lluminós de la paleta.

(D'El vent de les andanes, 1994)

* * *
LA DONA QUE MIRA

És la dona que calla i sempre mira:
Mira com passen els fills i se'n van.
Mira com els veïns s'estimen al sofà.
Calla quan el seu home arriba tard
i duu alguna mentida rebregada.
És la dona que va mirant la vida
ben amagada rera les cortines,
en va prenent bocins, els reparteix,
i ella no gosa d'agafar-se'n cap

(D'El vent de les andanes, 1994)


Onze anys

En David
viu, com altres jubilats,
a Califòrnia,
en una casa de fusta.
Té, com altres jubilats,
3 acres de terreny.
Però deixa morir
la fruita dels arbres
i volta pel bosc a les nits
quan sent els coiots.
Diuen que no ha dormit
des que va tornar
amb la guerra al cap.
L'enemic era lluny
i no tenia cara.
Va dir que disparessin.
Després, en acostar-s'hi,
va veure els ulls ja morts
d'un nen d'onze anys.





YLANG YLANG
Més enllà del balcó un fons de camps de blat.
I sempre aquella olor a la banyera...
Potser tu no t'hi havies banyat mai.
Us banyàveu, en aquella època?
No pas en cap banyera.
La mare us ficava en una palangana,
us ensabonava i després us esclaria.
La banyera només era a casa de la padrina.
Algú s'hi  devia banyar.
O almenys algú s'hi perfumava.
Aquella olor...
No sabràs mai si era un perfum o era un  sabó.
Déu meu!  Què feia, 20 anys, que no la senties?
I tot de cop, avui, al fons d'una botiga,
has destapat una minúscula ampolleta
que havia capturat aquell perfum
i n'has sabut el nom:
YLANG-YLANG. 


Nota: La majoria de dades d'aquesta entrada, així com la imatge, han estat manellavades de la web de l'autora (AELC).